ACTIVITAT ASTRONÒMICA A L’OBSERVATORI FABRA
L’activitat astronòmica de l’Observatori s’inicia simbòlicament amb l’observació de l’eclipsi quasi-total de Sol de 1905 (magnitud 0.98; observadors I.Pòlit i R.Jardí). Una expedició de l’Observatori, dirigida per J.Comas i Solà l’observà des de Vinaròs, a la zona de la totalitat.
En aquests primers anys, el director Josep Comas i Solà efectua detallades observacions de Mart, Júpiter i Saturn. I, observador excepcional, aconsegueix el descobriment de l'atmosfera de Tità, el principal satèl·lit de Saturn. Suggereix, també, la possible existència d’un anell al voltant de Júpiter. Treballs tots aquests que duu a terme amb l’equatorial Mailhat de l’Observatori.
Des de la primera època, l’Observatori inicia, així mateix, una tasca sistemàtica i des de llavors ininterrompuda d’observacions amb finalitat astromètrica, que ofereix dues vessants:
a) Descobriments:
De petits planetes i cometes, quasi tots ells per J. Comas i Solà des del seu observatori particular que considerava una dependència del Fabra. Entre 1915 i 1930 descobreix 11 asteroides, entre els quals: Hispania (primer descobert a Espanya), Alfonsina, Barcelona, Comas i Solà, Pòlit, Gothlandia (Catalunya), etc. Fins la dècada dels 1970, Comas i Solà figura en el grup distingit de 33 astrònoms amb més de 10 descobriments. Descobreix, a la vegada, dos cometes: el Schain-Comas Solà i el periòdic Comas Solà. La descoberta de l’asteroide 1941WA pel segon director I.Pòlit es realitza l’any 1940. S’ha d’esmentar també la troballa de dues estrelles variables.
b) Determinació de posicions
Fins el 1939 la major part d’observacions astromètriques fotogràfiques es varen realitzar amb la càmera Petzval (Comas i Solà, fins el 1937), donant valors de precisió reduïda o mitjana. En aquest període el telescopi Mailhat doble es va utilitzar per observacions astromètriques visuals (amb ocular micromètric en el tub visual de 38cm de diàmetre i 6m de distància focal) de precisió més elevada. I també per observacions fotogràfiques (amb la càmera fotogràfica de 38cm i 4m de distància focal). Unes i altres observacions van estar a càrrec de I.Pòlit, disminuint progressivament el nombre de les primeres i augmentant el de les segones, de manera que a partir de 1940 totes les observacions astromètriques s’han efectuat amb la càmera fotogràfica Mailhat, astrògraf de focal llarga, molt adequada per aquestes determinacions.
En el procés de reducció de les observacions fotogràfiques, la mesura de les plaques es va dur a terme des de 1926 amb el macromicròmetre PRIN i a partir de 1979 amb el modern monocomparador Zeiss PEK-II, amb electrònica Ecomat. Els dos instruments permeten apreciar la mil·lèsima de mil·límetre, però el segon amb més fiabilitat i amb la possibilitat de connexió directa a l’equip informàtic.
L’Observatori, que signa amb el codi 006 a la xarxa mundial de la UAI, ha realitzat aquestes observacions dins de programes internacionals.
Per als petits planetes, el programa general del Minor Planet Center, o d’altres més específics com el, de molta precisió, dels petits planetes seleccionats del ITA de Sant Petesburg, o observacions preparatòries del satèl·lit Hipparcos.
Quant als cometes, l’Observatori ha efectuat el seguiment astromètric de tots els que s’han posat al seu abast per posició i magnitud, sense cercar imatges espectaculars com a principal objectiu sinó posicions de precisió.
Per la instrumentació utilitzada i pels catàlegs de referència successivament disponibles, l’Observatori ha pogut sempre atendre les creixents exigències de precisió imposades a aquestes determinacions. Sumen centenars els petits planetes i cometes seguits, així com milers les posicions determinades. En aquesta tasca, en certes ocasions, com en el cas del cometa Halley, l’Observatori ha ocupat un dels primers llocs internacionals.
L’ any 2000 l’Observatori va poder adoptar (en disposar dels catàlegs de referència adequats) la tecnologia digital CCD, mitjançant un tercer element, també de focal llarga, acoblat a l’equatorial Mailhat. Vàries són les millores: gran economia de temps, passar de la magnitud límit 13 a la 18, possibilitat d’observació scanning, entre d’altres, o poder accedir a les mesures fotomètriques, en tècniques d’alta resolució temporal, com observació d’ocultacions i d’interferometria speckle, constituint novetats d’àmbit mundial.