L’Observatori Fabra fou el resultat d’un projecte formulat per l’Acadèmia (RACAB) el 1883. Fou possible gràcies a la donació de Camil Fabra i Fontanils (1833-1902). S’inaugurà el 1904 com a observatori astronòmic, meteorològic i sísmic. El primer director fou Josep Comas i Solà, astrònom que aconseguí una gran projecció pública pels seus descobriments i per la seva tasca de divulgació i foment de les vocacions científiques. Eduard Fontserè fou nomenat director de la Secció Meteorològica i Sísmica el 1913.

L'any 2018 l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), va reconèixer l'estació meteorològica de l'Observatori Fabra com a "estació centenària d'observació a llarg termini".

Temps actual


Aquestes dades corresponen a la nostra estació automàtica. No són registres oficials i poden diferir puntualment amb les dades definitives que formen part de la sèrie climàtica.

Darreres notícies

Publicacions


Atles de Núvols de l’Observatori Fabra

  • L’obra conté textos, taules i figures sobre els núvols i la seva classificació, les definicions oficials dels gèneres, espècies, varietats, etc., de núvols, i un ampli catàleg d’imatges de núvols captades des de l’Observatori Fabra de Barcelona, cadascuna de les quals classificada i amb comentaris específics que en justifiquen la classificació. No es tracta la codificació dels núvols dels comunicats meteorològics. Tot el material fotogràfic ha estat realitzat per l’observador meteorològic Alfons Puertas, mentre que els textos i figures han anat a càrrec de l’acadèmic de la RACAB Javier Martín-Vide.


La RACAB i el seu Observatori Fabra, precursors de l'observació meteorològica moderna : les sèries pluviomètriques

  • En el treball titulat «La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i el seu Observatori Fabra, precursors de l’observació meteorològica moderna», el doctor Marc Prohom Duran i els seus col·laboradors Antonio Gázquez Picón i Alfons Puertas Castro exposen magistralment tot aquest llarg procés històric, d’una manera molt completa, meticulosa i documentada, que constitueix un estudi molt interessant i pràcticament definitiu sobre el tema. Per la seva part, l’acadèmic doctor Xavier Martín Vide, amb l’article «Les sèries pluviomètriques centenàries de l’Observatori Fabra (1914-2013)», duu a terme una anàlisi summament rigorosa del règim pluviomètric; en primer lloc precisa les exigents condicions requerides per a una sèrie i a continuació examina molt detalladament la sèrie pluviomètrica i, en particular, procura descobrir per a aquesta la possible existència d’alguna tendència dissimulada entre les dades observacionals molt abundants, cosa que no és necessari analitzar per a la sèrie termomètrica, en què la tendència final és clara i patent